Reutilitzant el viatge a Londres del mes passat

No ens cansarem de repetir que la informació de les administracions és un recurs clau per a l'economia del coneixement. La Llei 37/2007 de reutilització de la informació del sector públic fa un esforç per ampliar la transparència dels governs en empènyer les administracions perquè obrin a la ciutadania les seves dades [veraces i de qualitat] urbanístiques, demogràfiques, ambientals... Però al nostre entendre es queda curta en excloure de la seva aplicació els materials de radiodifusió i TV, institucions educatives (escoles, universitats, arxius, biblioteques, centres de recerca...) i institucions culturals (museus, biblioteques, arxius, teatres...).

Amb ocasió del nostre viatge familiar a Londres el mes de juny passat, volíem comentar que un dels museus que més ens van agradar :) va ser l'Imperial War Museum. Doncs bé, el Museu Imperial de la Guerra de Londres fa temps que va començar a oferir al portal Flickr Commons imatges de la I Guerra Mundial perquè les persones, amb el nostre coneixement, puguem contribuir a identificar i descriure (agregant-hi etiquetes o fent-hi comentaris) les fotos públiques del món. Una iniciativa molt lloable sobre la qual desconeixem el nivell d'adhesió o imitació que ha tingut en l'àmbit català i tampoc quina mena d'iniciatives s'estan impulsant des del món de la cultura en general, ja que, com dèiem al començament, ens sembla que podria ser una nova via de generació de projectes i negocis. Com ho veieu?

L'antiga Roma en 3D a Google Earth

Si ens agrada la història, ara podem passejar per la Roma Imperial. Totes les restes porten anotacions de l'autor del compendi, VictrixT, sobre la història i la construcció de les edificacions. Des d'aquí ens podem descarregar el fitxer que necessita Google Earth. Així mateix, ens podem descarregar models 3D de Roma (millor cercar 'Rome') des d'aquí.

Hi ha un bloc que ofereix interessant informació sobre funcionalitats de Google Earth en castellà.

Kosovo independent, uns quants anys després...

Diumenge va tenir lloc un fet que hauria de ser viscut amb naturalitat: Kosovo es va proclamar independent! Els fets que s'han anat esdevenint durant tota la setmana ens ha fet pensar amb dos viatges que vam emprendre fa temps. D'una banda, quan fa 20 anys amb el Pep, la Carme i la Rosa vam visitar el país, que gaudia encara de l'autonomia atorgada pel règim del mariscal Tito. Era concretament l'agost de 1998, veníem d'una trobada internacional de joventut esdevinguda a Zagreb i vam decidir visitar Kosovo i les repúbliques iugoslaves de Crna Gora (Montenegro) i Sèrbia. No he pogut trobar les fotos de la munió de nens desdentats i amistats que hi vam fer a Pristina (llegiu-la esdrúixola com la majoria de termes eslaus de 3 o més síl·labes, i evitareu el mal-d'orelles que causen els periodistes dels noticiaris...) i al santuari ortodox de Pec. Però ens comprometem a publicar-les algun dia (o mes).

D'altra banda, ara fa 15 anys i mig l'amiga Jadranka Vrsalovic ens va convidar a visitar Croàcia com altres cops havíem fet. Aquell, però, havia de ser un viatge molt particular ja que feia pocs mesos que s'havia proclamat independent. I, tal com ja va passar amb Eslovènia però d'una manera molt més salvatge i furibunda, Sèrbia va atacar el novell estat i va esclatar una guerra molt cruenta (en una altra ocasió ens agradaria parlar-ne més extensament). Doncs vet aquí que la Jadranka ens va comunicar que es restablien els vols a Zagreb des d'Alemanya i que amb la Menu ens vam animar a anar-hi. Volíem saber dels nostres amics i companyes croates, però també serbis i kosovars. Va ser del 17 al 25 d'agost de 1992; feia pocs mesos havien bombardejat el parlament croat. Un cop allà vam intentar –finalment amb èxit– que ens lloguessin un cotxe i vam traslladar-nos a Eslavònia (al nord de Croàcia), una de les zones més castigades per la guerra i vigilada atentament per les UNPROFOR (forces de pau de l'ONU). Les imatges parlen per elles mateixes. Vam intentar arribar com més a prop de Vukovar (que estava en mans sèrbies, com la Krajina i altres indrets croats; en només aquesta ciutat havien mort 20.000 persones en l'ocupació) i vam arribar a Nustar, un poblet destruït totalment. Més enllà del darrer check-point, amb els tancs destruïts, hi havia les posicions sèrbies. Aquell front estava tranquil perquè la guerra s'estava traslladant a Bòsnia i més tard els croats recuperarien la Krajina, a sota mateix de Zagreb. La ciutat d'Osijek, amb els edificis protegits per sacs, era aleshores un enclavament envoltat pels serbis. Tot això va ser possible perquè la Jadranka havia estat a tots els fronts sent la traductora de TV3 i TVE i nosaltres ens havíem convertit en corresponsals de guerra indocumentats.

Els balcans és un indret interessantíssim per a tothom amb inquietuds culturals, lingüístiques o socials. Però és també una àrea de fortes confrontacions al llarg de la història (a Kosovo també: batalles èpiques serbis i bosnians contra otomans i turcs el 1389 i el 1448). Esperem que els horrors que Europa va tolerar des del 1991 al 1994 siguin definitivament part de la història.

Venècia en gòndola - Venice in gondola 4-4

Venècia en gòndola - Venice in gondola 3-4

Venècia en gòndola - Venice in gondola 2-4

Venècia en gòndola - Venice in gondola 1-4

Ahir vam tornar de Venècia. Ha sigut el regal pel desè aniversari del Martí. Tota una sorpresa. Han estat quatre dies meravellosos. I vam anar en gòndola! Felicitats Martí!!!

Comencem a publicar a Flickr!

Avui hem obert un compte a Flickr per poder penjar alguna foto i fer-la pública. De moment, hi publiquem la que ens vam fer al Col·liseum a Roma, el gener del 2006. De mica en mica ens anirem animant a penjar-n'hi d'altres.

Flickr és una comunitat diversa on l'únic requisit de participació és ser respectuós amb els altres membres.

Flickr demana també de ser respectuós amb el copyright d'altres. Per això el material que no es tracta estrictament fotografies (il·lustracions, captures de pantalla, diagrames, etc.) no pot ser cercat com si fos fotos, i, encara que sigui visible a les pàgines pròpies, no tindrà el caràcter de públic.

El servei Flickr fa possible enviar imatges ofertes a Flickr a fora dels llocs web. Tanmateix, les pàgines d'aquests altres llocs web han de proporcionar un enllaç de tornada a Flickr. En fi, Flickr ens permet veure el món a través d'uns altres ulls, participant i expandint els nostres horitzons!

www.flickr.com/about

Per viatjar virtualment per la naturalesa

Last Best Places conté imatges d'espais que no veurem a cap altre lloc. En aquest web, descobrirem dels tres ecosistemes tan diferents com són l'aigua, el desert i el bosc.

www.startribune.com/style/news/variety/last_best_places/

Roma, città eterna!

Per fi van arribar els dies 26, 27, 28 i 29 de gener i ens en vam anar a Roma. Era el regal de la Menu, perquè n'ha fet quaranta. Ens ha agradat moltíssim poder estar tots quatre junts sense no haver de fer deures, ni llevar-se d'hora, ni córrer perquè no se'ns escapi el tren o per arribar puntuals a les activitats extraescolars... Què millor per trencar la rutina engolidora que marxar lluny de Sabadell. Poder demanar vacances per un dia i fugir uns quants centenars de quilòmetres.

I Roma... Oh Roma! Des del Piccolo di Piazza de Spagna, unes bones passejades. A cada racó una porció de la nostra història com a civilització occidental. Des del munt de vestigis romans fins a la immensitat compungidora del Vaticà, sense oblidar els gelats ni les inesborrables escenes de les pel·lícules de Fellini, de Mastroianni... A la città eterna, tot tenia el seu sentit: les pedres, els monuments, la gent sofisticada i acollidora alhora, els colors, la decadència com a ciutat...

Tot, absolutament tot, ha fet que el viatge hagi resultat una experiència magnífica (Vueling, molt bé; l'hotel; els circuits planejats per a cada dia...). Tant... que repetirem cada viatges amb aquest format; així hem quedat, pel cap baix un cop l'any (si podem, és clar ;-).

A Roma pel 40è aniversari de la Menu!

A la setmana dels Barbuts, la Menu fa anys. Però aquest any ha estat especial perquè per Sant Antoni n'ha fet quaranta! El Martí, l'Alba i el Jordi vam decidir que el regal que més patxoca li faria seria un viatge. El Martí va triar Roma. Per a una historiadora de l'art, el museu a l'aire lliure més gran del món seria la destinació més encertada. I així va ser: li va encantar.

Diumenge passat li vam fer les sorpreses, durant un dinar amb el Pep Rovira i la 'iaia' Anita. El viatge va anar precedit de dos regalets més: una màquina de retratar digital i un diccionari de butxaca català-italià-català, que li faran molt servei.

En les imatges, podem veure el "val oficial" que dóna dret al viatge i una Menu amb uns quants anys "menus" i mirant a l'horitzó uns molins a Holanda.

Per molts anys, Menu!