Els reis i l'estel
Un estel es passejava
tot content per l'infinit,
tenia una llarga cua
que li lluïa sense fi.
Aquest estel juganer
era amic dels Reis d'Orient
i il·luminava el camí
que els conduïa a Betlem.
Quan per fi van arribar
després de molt llarg camí
l'Infantó van adorar
i l'estel molt més brillà.
[Dècima recitada per l'Alba]
Ah, la cuina!
Quan tindré més anys
guanyaré en alçada,
cuinaré als fogons
els caps de setmana.
Sopa de galets,
pilota de casa,
carn rostida
a foc lent de brasa.
També pot ser peix
o bé un cap de caça,
si no em surten cars
de bon matí a plaça.
Per postres no sé
si crema o pastís...
I si és macedònia
fruitada al país?
Un cop tots a taula
els plats ja enllestits,
ai quina delícia
llepar-se'n els dits!
Josep Espunyes [dècima recitada pel Martí]
25 de desembre 2005
Bon Nadal!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada