Una història esfereïdora a propòsit de la llei de fosses

La Generalitat va aprovar dimarts passat el Projecte de llei de fosses, que promourà la senyalització i dignificació de les fosses de la Guerra Civil i el franquisme. Tal com publica Vilaweb, els familiars podran finalment recuperar les restes de les persones assassinades i enterrades arreu durant la Guerra Civil i també es podrà marcar la fossa i recuperar-la per a la memòria històrica.

Publiquem a continuació un escrit de recerca sobre els fets del 9 de febrer de 1939, que es va publicar en el llibre Mort a les cunetes, editat per Angle Editorial i que ara podem reproduir per gentilesa seva i de l'autor: Albert Fàbrega Enfedaque, professor de la UPC. Una història excel·lent que hauríem de llegir tothom!

9 dies de febrer - Albert Fàbregas

View more PDF documents from diaris.

Pujada a la Mola amb l'associació musulmana

Avui hem pujat a la Mola amb l'associació islàmica de Terrassa, l'associació Veu Pròpia i personal de la regidoria de Nova Ciutadania de l'Ajuntament de la mateixa ciutat. Com la pujada de l'any passat de senegalesos també a l'emblemàtica muntanya, persones procedents del Magrib, Síria, Senegal, Ucraïna... han demanat que la gent d'aquí els parlem en català i els tractem com a catalans. Una jornada d'aquelles que deixen empremta.

Configurem els navegadors en català

Segons un missatge que volta per la Xarxa, Google ofereix els seus productes més populars en les 40 llengües més parlades a Internet, entre les quals ha entrat el català però per la punta dels cabells.

Un dels criteris que fa servir Google és veure quin és l'idioma preferit dels usuaris configurat al navegador. Per això, el missatge recomana de manera sensata que emprem 5 minuts per definir expressament el català com a idioma predeterminat del navegador, a més a més de tenir-hi definits ja els menús. Per fer-ho:

• Internet Explorer: Eines > Idiomes > Afegir > Català. Un cop afegit, pugem-lo al capdamunt amb el botó corresponent.
• Firefox 3.0.X: Edita > Preferències > Continguts > Llengües > Afegir > Català [ca]. També cal pujar-lo fins dalt.
• Chrome de Google: Personalitza i controla > Opcions > Intermedi > Canvia la configuració de tipus de lletra i idioma > Idioma > Afegeix. Posem-lo també en primera posició si tenim més d'un idioma configurat.

Mikel Laboa - Txoria txori

El passat dia 1 de desembre va morir Mikel Laboa (1934-2008), el patriarca dels cantautors bascos. Reproduïm a continuació una de les cançons seves més cèlebres: "Txoria txori".

EUS: Hegoak ebaki banizkion nerea izangozen, ez zuen alde egingo. Bainan, honela ez zen gehiago txoria izango eta nik...txoria nuen maite.

CAT: Si li hagués tallat les ales, hauria estat meu, no s'hauria escapat. Però, així, hauria deixat de ser ocell. I jo... jo el que estimava era l'ocell.

ESP: Si le hubiera cortado las alas, habría sido mío, no habria escapado. Pero, así, habría dejado de ser pájaro. Y yo... yo lo que amaba era un pájaro.

FR: Si je lui avais coupé les ailes, il m'aurait appartenu, il ne se serait pas échappé. Mais, ainsi, il n'aurait plus été un oiseau. Et moi... c'est un oiseau que j'aimais.



Amb acords de guitarra:

[Lam] Hegoak ebaki ba[Do]nizkion, [Mi] nerea izango[Lam]zen, ez [Mi] zuen alde egin[Lam]go. (Bis)
[Do] Bainan hone[Lam]la ez [Do] zen gehiago txoria izan[Sol]go (Bis)
eta [Lam] nik [Mi] txoria nuen mai[Lam ]te.
eta [Do] nik [Mi] txoria nuen mai[Lam] te.

Per veure més cançons (amb lletres i acords), consultem Muzikazblai. També en podem escoltar algunes a Goear.

Festa Major de Sabadell 2008

Divendres, després d'un memorable pregó conduït per Mag Lari i amb una estètica projecció gegant sobre la façana consistorial, va començar la Festa Major de Sabadell. Castellers, cursa, pedalades, salsa, versots dels Diables de Sabadell i un acte insòlit aquest any. Dissabte, una bona part dels membres de Sabadell Cultura, descontents amb el magre aperitiu amb què tradicionalment les autoritats locals obsequien l'esforç de gegants, ball de bastons, diables, esbart i sardanes, van decidir ocupar el Consistori (vegeu 3a foto) just en el moment quan hi feien el xeflis institucional, suposadament més consistent que el que tenia lloc a la plaça del davant mateix... La cosa no va anar a més però les entitats locals van evidenciar el seu descontentament per aquest fet.

Memorable també va ser la cercavila de diumenge amb les dues xarangues, la Funky a l'Olla i la Always Drinking Marching Band, on l'Olga en va ser la pubilla ;-) Mireu, si no, els dos vídeos encastats de YouTube.

Taurons a la vista

El setmanari Presència d'aquest cap de setmana dedica el reportatge central als taurons. Per culpa del cinema, la gent veu el tauró com un animal devastador i assassí, però, en realitat, és una víctima dels pescadors i de la contaminació. A mi és un animal que m'agrada molt.

Martí

El català, llengua comuna

Ahir al vespre, a la sala d'actes de l'Ateneu Barcelonès, vam tenir la sort d'assistir a l'acte de tancament de la campanya "El català, llengua comuna", de la mà de membres d'algunes de les 23 entitats d'immigrants a Catalunya, juntament amb Plataforma per la Llengua, magníficament [i amb una gràcia encomiable] conduït per Miquel Strubell. Sense cap mena d'estridències ni desqualificacions, s'hi van presentar el Manifest, que ja havien llegit per Sant Jordi, i el vídeo que mostra les activitats culturals, amb molta música, que les entitats de la xarxa van compartir per Sant Jordi. L'escriptora catalana d'origen marroquí Najat El Hachmi, guanyadora de l'últim premi Ramon Llull, prologa el Manifest: «Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé s'equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d'ella determina la naturalesa de les nostres relacions», adverteix El Hachmi en el seu pròleg. «Et parlo en aquesta llengua perquè et reconec com a proper i no t'excloc», conclou.

Entre els assistents hi havia el president d'Òmnium Cultural Jordi Porta, historiador Agustí Colomines, el vicepresident de l'Ateneu Ferran Mascarell, i personalitats del món polític com Jordi Pujol, Francesc Homs, Àngel Colom, Joan Puigcercós, Ernest Benach, Joan Tardà, Francesc Pané, entre d'altres.

Per què no un cercador de cognoms en català?

Per què no un cercador de cognoms amb informació etimològica i estadística associada?

Ja fa dies que cerquem informació al voltant dels cognoms de la família. Vam començar l'arbre genealògic amb Genoom i ens interessa conèixer la procedència i altres detalls dels llinatges. La tasca és realment complicada. Des del Graellsbloc proposem un cercador de cognoms en línia, basant-se en l'Onomasticon Cataloniae de J.Corominas (també adquirible a llibreries) + Gran llibre dels cognoms catalans de Josep M. Albaigés i altres obres de referència. De l'estil del cercador de noms en línia del Departament de Justícia.

Articles al Graellsbloc sobre el cognom Graells

Ja fa temps ens vam proposar publicar informacions al voltant del cognom Graells. El primer va ser sobre la preciosa papallona Graëllsia Isabellae. El d'avui és el segon i en seguiran uns altres que anirem intercalant al bloc.

Les dades estadístiques de l'Idescat

És la informació de freqüència d'ús més fiable. Pel que fa al cognom Graells, les dades estadístiques de l'Idescat ens aporten informació molt precisa. És una informació molt interessant, de la qual podem interpretar que la comarca bressol del cognom és la Segarra, on el 3% aproximat dels seus habitants es diuen Graells de primer o de segon cognom. D'allà es va anar escampant cap a l'oest (Noguera, Pla d'Urgell i Urgell) i cap a l'est, seguint els fluxos de les migracions de població dels darrers segles: Anoia i Bages, en què mantenen percentatges considerables del 0,6 i 0,4 aproximadament, i les comarques del Vallès Occidental i Barcelonès, on les dades absolutes de 279 i 431 (persones que porten el cognom Graells) esdevenen més irrellevants per l'alta densitat de població. En qualsevol dels casos, els Graells del Graellsbloc som sabadellencs però venim del Bages (Castellfollit del Boix) per l'anterior generació i ens ha fet il·lusió observar com les dades estadístiques expliquen aquests moviments poblacionals.

Per saber l'ús dels cognoms arreu de l'Estat espanyol

Hem fet la cerca del cognom Graells en un cercador que hem trobat a Internet. A l'Estat espanyol: 531 personas comparteixen el cognom Graells segons les estimacions d'aquesta web. El cognom Graells ocupa el 16.590è lloc en el rànquing de freqüència de cognoms a l'Estat. No hi ha dades de la distribució territorial perquè els consta menys de 100 persones per demarcació (no hi ha més de 100 Graells a la demarcació de Barcelona, Lleida o Girona?).

En canvi, sí que ens ha donat dades de distribució per als altres cognoms de la família, com Costa. A l'Estat espnayol: 18.918 persones comparteixen el cognom Costa segons les estimacions d'aquesta web.El cognom Costa és el 226è cognom més comú a l'Estat. A Barcelona el cognom Costa és el 75è cognom més usat, amb 7.170 persones que porten aquest cognom, és a dir, més del 5% del total de 'Costes'. La informació va acompanyada per mapes de distribució de freqüència.

L'altre cognom que hem buscat és Roca. A l'Estat espanyol: 20.505 persones comparteixen el cognom Roca segons les estimacions d'aquesta web. El cognom Roca és el 213è cognom més comú a l'Estat. A Barcelona el cognom Roca és el 77è cognom més usar, amb 7.166 persones que porten aquest cognom, com a Lugo i per darrere de les Illes Balears on és el 55è. La informació va acompanyada també per mapes de distribució.

Llibres de capçalera sobre el canvi per a les vacances

A continuació oferim els llibres de capçalera necessaris per entendre els canvis que hem d'afrontar ciutadania, empreses i institucions si volem esdevenir una societat competitiva del segle XXI, involucrant-nos per aconseguir organitzacions intel·ligents que generin coneixement amb la participació de tothom, amb la intel·ligència col·lectiva. Per no perdre-se'ls!

• 2004 The wisdom of crowds. James Surowiecky. Traduït el 2007 al castellà: Cien mejor que uno. La sabiduría de la multitud o por qué la mayoría es más inteligente que la minoría. El poder de la intel·ligència col·lectiva.
• 2006 Wikinomics. Don Tapscott i Anthony D. Williams. La col·laboració en massa canvia serveis i tot (prosumidors).
• 2006 The long tail. Chris Anderson. Abundància i diversitat substitueixen el consum en massa.
• 2007 Everything is miscellaneous. David Weiberger. En el món digital, el desordre pot ser una virtut.
• 2008 Here comes everybody. Clay Shirky. Ja no necessitem les organitzacions per organitzar-nos.
  

En Shirky i en Weiberger seran a Barcelona en el curs Sociedad red que ha preparat el Centre Ernest Lluch pel mes d'octubre. La llista de ponents és de primera fila i les inscripcions no són abusives. Hi ha obert també un grup a Facebook.

Celebrant Sant Joan, entre l'afirmació i l'alegria

Sant Joan va ser declarada dia dels Països Catalans perquè és una de les nostres diades més arrelades. Festa del solstici d'estiu de tradició pagana i celebració del naixement de Sant Joan Baptista per al cristianisme que dóna lloc a múltiples festivitats arreu del territori.

Per això ens agrada celebrar-la festivament, encenent les fogueres dels barris de Sabadell amb la flama procedent del Canigó, demanant desitjos per a les persones més properes, recordant amb imaginació catalans il·lustres com Xirinacs, fent campanya perquè Fotolog.com incorpori el català (segons Google conté 20.000 blocs en català; és a dir, la primera posició a l'Estat) o bé convertint Internet en eina de treball de qualitat per a la comunitat educativa (com l'aparició de Digital-Text, perquè els alumnes d'ESO treballin interactivament). Es tracta de viure amb normalitat la nostra catalanitat; un futur ben diferent del que ens volen regalar el grup d'intel·lectuals camuflats de progressistes amb el seu darrer manifiesto: «siempre habrá muchos ciudadanos que prefieran desarrollar su vida cotidiana y profesional en castellano, conociendo sólo de la lengua autonómica lo suficiente para convivir cortésmente con los demás y disfrutar en lo posible de las manifestaciones culturales en ella». Fa l'efecte que voldrien veure'ns confinats directament en reserves... Oi?

25è aniversari del Ball de Diables de Sabadell

Aquest cap de setmana se celebra a Sabadell el vint-i-cinquè aniversari de Ball de Diables de Sabadell amb diversos actes:

1. Exposició "Amb els 5 sentits" Inauguració: 13 de juny a 2/4 de 8, al Casal Pere Quart de Sabadell (fins al 22 de juny)

2. Concurs fotogràfic (inici 14 de juny)

3. Demà, dissabte 14 de juny, trobada de 15 colles vingudes de diversos llocs dels Països Catalans:

• Tabalada (20:30h, Plaça del Mercat)
• Correfoc (21:30h. Recorregut Rambla: Rambla/Jardí i Recorregut Via Massagué: Plaça del Batlle Marcet, tornar al final a la plaça del Mercat)

Pepe Ruiz, de Veu Pròpia, al Diari de Sabadell d'avui

Després de l'èxit de la pujada a la Mola de fa dues setmanes, la secció "Cara a cara" del Diari de Sabadell d'avui entrevista a l'inefable Josep: "Pepe Ruiz, d'emigrant a emigrant".

Veu Pròpia es planteja escampar-se cap a nuclis on hi ha fortes concentracions d'immigració: Sabadell, Igualada, Granollers...

1964: a la guarderia del Narcisa Freixas

De la Montserrat Balagueró, actual directora del Servei de Llengües de la UAB, feia molt de temps que no en sabia res i, ves per on, ens vam retrobar en el curs Liderar per innovar que vam im[com]partir amb Genís Roca per a l'Escola d'Administració. I després d'un munt d'anys de no veure'ns, com són les coses, hem tornat a coincidir per Sabadell i ara ho farem en una trobada d'universitats a València. És un retrobament que m'ha fet molta il·lusió, com també la foto que em va enviar de quan anàvem a la guarderia del Narcisa Freixas, al carrer de Viladomat del barri de Gràcia de Sabadell, pels volts del 1964.
Talment com si fos ahir...

Jordi

Pujada a la Mola amb Veu Pròpia i senegalesos

Finalment avui al matí, cap a quarts de deu, hem començat la tan esperada pujada a la Mola amb la secció terrassenca de l'associació Veu Pròpia, l'associació de senegalesos de Terrassa i el Centre de Normalització Lingüística. A més de força persones de diverses localitats, hi han participat una dotzena de senegalesos, marroquins, argentins, bilbaïns, mexicans, burgalesos, madrilenys... Una corrua diversa i multicolor pujant la muntanya emblemàtica del Vallès.
Un cop dalt hi ha hagut actuació amb els típics tambors senegalesos (iembes i sabars) amb ball inclòs. Seguidament, una coral amb cantaires terrassencs ha interpretat diverses obres dins el monestir. Un espectacle exquisidament memorable. Gràcies Veu Pròpia per la feina que esteu fent amb la gent immigrada! No us perdeu les paraules d'en Pepe, en el primer vídeo.

Publiquem també el vídeo de Vilaweb sobre la recent campanya "Si us plau, parla'm en català".

Bàsquet i festa major de Castellolí

Un cap de setmana passat per aigua, amb partit del Creu Alta Sabadell al camp de l'ADEDI Sant Adrià de Besòs, amb victòria arlequinada per 46-57 i manteniment del lideratge, i Festa Major de Castellolí, amb actes sobretot a locals sota cobert per la intensa pluja, com el concert de l'Orquestra Amoga, en el vídeo interpretant "Paraules d'amor" de JM Serrat.

Mitologia grega. Martí Graells, 5è primària

De projecte per a aquest any de 5è de primària, he elaborat un mural (la imatge que publico) i un dossier sobre els déus grecs. Per això l'hem anomenat "Mitologia grega".

L'enciclopèdia més completa que hi ha sobre mitologia és la Encyclopedia Mythica, en anglès, amb més de 7.000 articles al seu índex temàtic. A més de mitologia, inclou dades del folclore, els herois, les bèsties, taules genealògiques, llegendes i més de dues-centes imatges. També és interessant consultar el web Family Tree of the Greek Gods. A nosaltres ens han anat molt bé.

http://www.pantheon.org/

Setmana Santa a la Vall d'Ora, amb neu i caramelles

Un any més hem passat els dies de Pasqua a la Vall d'Ora. A la masia El Pujol hem compartit bones estones al peu del foc a terra amb amics i família. Hem tingut neu, com mostren les fotos de Sant Martí de les Serres, pujant cap a Busa, i també de camí a Sant Mamet. Vam fer la tradicional pujada al Pla de Busa per Orriols, amb pujada d'escala inclosa, i ahir diumenge a la tarda vam recórrer tot cantant Camilleres (Caramelles) els massos de El Riuet, El Pujol, Ca l'Ambròs, L'Estudi, Sant Lleïr, Cal Teixidor i El Solà.