A Sant Pere de Casserres amb els pares del Nostre Llar

Acabem d'arribar de l'excursió trimestral que l'inefable Joan Esteve prepara amb desfici per als pares, mares i infants del CEIP Nostra Llar, on tenim la sort que estudien el Martí i l'Alba.

Hem sortit a quarts de deu del matí i hem enfilat la carretera cap a Vic. Després, des de l'Eix Transversal, hem agafat la sortida 183 a Roda de Ter. Abans d'arribar a aquesta població, hem tombat a la dreta per la carretera BV-5213 direcció Tavèrnoles i Parador de Turisme Vic-Sau. Hem deixat els cotxes al pàrquing del Parador, tot i que hi ha una pista que porta fins al capdamunt, al monestir.

Nosaltres hem seguit a peu pel camí que porta fins al monestir vorejant l'embassament de Sau. Una meravella de paisatge. Per un camí, anem pujant i baixant, sempre protegits del sol per unes bones capçades de roures i acompanyats de garrics a banda i banda. Cal parar compte en algun tros si s'hi va amb mainada perquè hi ha algun tros que l'estimbat és ben a prop.

Sant Pere de Casserres va ser construït en el punt més extrem de la carena de Casserres, que forma una península envoltada pel meandre que dibuixa el riu Ter quan abandona la Plana de Vic i s'endinsa cap a les Guilleries. L'església va ser consagrada el 1050 i és una de les més importants de Catalunya per la seva dimensió i perquè és més ampla que llarga a causa de l'estretor de l'espai on es va construir (el mestre arquitecte va voler mantenir l'orientació que seguien les edificacions romàniques: l'absis orientat a l'est per on sortia el sol i la façana principal, a l'oest per aprofitar el sol de tarda).

El monestir va ser l'únic de l'orde benedictí a Osona i en va impulsar la construcció la família vescomtal osonenca. Una antiga llegenda diu que el monestir va ser fundat pels vescomtes d'Osona i Cardona sobre les relíquies d'un infant dels vescomtes que es va conservar momificat, el qual, tres dies després de néixer, va parlar i va dir que no viuria més de trenta dies i que un cop mort el seu cos fos posat dins una arca tancada, sobre una mula. Allà on s'aturés la bèstia, s'havia d'edificar un monestir sota l'advocació de sant Pere. I la mula va enfilar muntanya amunt fins que va arribar al final del cingle a la península de Casserres i no va poder pas continuar. Les relíquies d'aquest infant van ser molt venerades i quan hi havia sequera es baixava en processó fins al Ter i es mullava l'arca que contenia el nen en les aigües del riu.

Vegeu una animació del monestir