Amb la nova era digital, ens equivocarem com Sòcrates?

La Vanguardia d'avui publica a la pàgina 50 l'interessant article "¿Adiós @ Guternberg?" de Josep Massot, que s'afegeix a la reflexió del canvi d'usos de lectura que ha provocat la irrupció d'Internet i les TIC. Amb Internet s'inicia la revolució digital, on lectors, escriptors i editors comencen a canviar la seva manera de fer radicalment. Com afirma Joaquín Rodríguez, en el recent llibre Edición 2.0. Los futuros del libro, descarregable en PDF, el llibre electrònic (e-book) pot integrar sons, imatges i enllaços. Se supera la lectura lineal i es qüestionen el rol dels intermediaris, de la indústria editorial (que encara pensa en analògic) i els copyrights tancats (vegeu presentació J.Graells "Drets d'autor i propietat intel·lectual en entorns digitals").

Aquestes setmanes es debat molt sobre les noves formes de lectura digital (llegiu John C. Dvorak amb "We are becoming a nation of narrow thinkers, thanks to the Internet, newspapers, and schools"), en el sentit que ens mena inexorablement cap a un coneixement fugaç i virtual que substitueix el que s'obté per la lectura tradicional. Segurament el que és ideal és desenvolupar el cervell bitextual: els avantatges del cervell digital sense perdre les capacitats lectores habituals. És a dir, aquella comprensió lectora acceptable que està associada a una intel·ligència capaç de discernir i diferenciar continguts, per exemple, de dues editorials contraposades de dos diaris distints. D'aquí la importància de la campanya Què llegeixes? impulsada per la Generalitat.

De fet, l'internauta llegeix –com si escanegés– sols el 20% i no llegirà més de 110 mots o no llegirà més enllà de la meitat dels paràgrafs d'una web, tal com l'estudi de Jakob Nielsen i Hoa Loranger ressenyat per Jesús Encinar. Al mateix temps, hi una una colla de projectes de biblioteques digitals (i un pla de digitalització de Cultura en què hem tingut l'oportunitat de participar); és a dir, estem anant cap a una mena de biblioteca universal on la lectura esdevé una activitat comunitària, al costat de la participació massiva en la creació anònima de continguts per la qual multitud de joves es converteixen en autors usant mitjans digitals, com en We tell stories, amb ús de recursos com Twitter, Google Maps, e-books...

Davant aquests canvis profunds, no cometem l'error de Sòcrates en condemnar l'escriptura perquè creia que mataria la memòria. Pel fet de viure a cavall entre el món analògic i digital, siguem oberts cap a la lectura digital combinant-la amb el desenvolupament de la capacitat lectora clàssica habitual. De fet, el llibre, com diu Jeff Bezos d'Amazon, «és el darrer bastió analògic» que intenta copiar d'altres suports (com la música) noves formes de continguts i distribució: de moment descarregar un llibre costa uns 9,99 dòlars i digitalitzar un text, uns 200 (el cost de digitalització de llibres és aprox d'1 € per pàgina).

Benvinguda, doncs, la revolució digital!

Disculpeu l'extensió, però feia dies que volia lligar aquests conceptes en un sol post...