22 de juny 2008

Caminada cap a Mura i sopar d'estiu de La Teranyina





Al llarg d'ahir dissabte vam caminar a peu des de l'Alzina de Salari, a la carretera de Matadepera a la Mata, fins al poble de Mura. Amb una calor díficil de suportar, vam carenejar el coll de Boix cap al turó del Malpàs, les masies de Puigdoure i el Farell, l'ermita mig enrunada de la Santa Creu de Palou, el coll de la Creueta, la masia de la Vila (a costat del Puig de la Bauma), el Molí de Mura i, finalment, Mura, amb un merescut dinar a cal Carter. En aquests indrets costaruts, de difícil accés i allunyats dels nuclis de població, hi havia molt conreu de raïm, que els pagesos emmagatzemaven en grans tines després de la verema per fer-lo fermentar i convertir-lo en vi allà mateix: les tines de la vall del Montcau.

Al primer tros de recorregut, a la nostra esquerra, albiràvem la carena per on transcorria l'antic camí ral de Barcelona a Manresa (vegeu-ne situació al mapa) que va des de la Barata fins al Pont de Vilomara, que, en passar pel massís de l'Obac, recorria indrets solitaris amenaçats per bandolers especialment durant els segles XVI i XVII, el més famós dels quals va ser en Capablanca, que assaltava els viatgers a partir dels senyals (amb la roba estesa) que li feia l'hostaler i amo de la Barata, segons la llegenda. L'indret també té un lloc destacat en la Guerra del Francès (1808-1814) i les Guerres Carlines. En destaca l'impressionant conjunt de ruïnes de Sant Jaume de Vallhonesta (indret que dóna lloc a bells relats).

A aquestes llegendes i històries, calia afegir-hi la dificultat orogràfica del terreny, que van ser causa de múltiples accidents. La construcció, al segle XVIII, d'un nou camí, que unia Manresa amb la carretera Barcelona-Madrid per Can Massana, i la inauguració del ferrocarril entre Terrassa i Manresa l'any 1850 van significar la fi del camí Ral, que va esdevenir gradualment un camí ramader.

Després de l'excursió, al vespre, vam tenir el tradicional sopar d'estiu de l'esplai La Teranyina abans de les colònies d'estiu. Es van acomiadar els monitors que no continuen l'any que ve (Marcel, Pol, Adriana, Roger, Elisabet i Gemma: us trobarem a faltar!) i vam escollir uns molt bons nous padrins (família Ribera: felicitats!).

Bookmark and Share

1 comentari:

Anònim ha dit...

De Talamanca, Mura i Rocafort havia sentit allò de "tres pobles de mala mort" però no coneixia la història de les tines de la vall del Montcau. És fascinant... Per què no es potencia aquest turisme local entre les escoles, les ciutats próximes i altres? No coneixem els tresors que tenim a prop...

Àngels