En un article a La Vanguardia digital, Maite Gutiérrez es referia al debat actual sobre la legalitat o no en l'acte de compartir arxius (dades, veu, imatge o so) amb copyright a través d'Internet no. Sortosament, a l'entendre d'un part de la societat que cada cop és més majoritària, sí que n'és, de legal, sempre que es facin sense ànim de lucre. Aquesta contradicció és l'herència que encara arrosseguem del món analògic: és a dir, un dret a còpia privada establert per llei però que permet a les entitats de gestió de drets d'autor continuar plantant cara i denunciant el P2P (peer to peer) perquè el consideren un fet il·lícit civil. De tota manera, les xarxes d'intercanvi P2P sols són conegudes per facilitar la descàrrega de cançons i vídeos subjectes a drets d'autor, però també les usen organitzacions per distribuir serveis i productes professionals amb la intenció de difondre el seu treball.
Les aplicacions per compartir arxius més conegudes són:
- eMule http://emule-project.net
- BitTorrent www.bittorrent.com
- Ares www.ares.com (amb més velocitat de baixada)
- Lphant www.lphant.com (amb més velocitat de baixada)
- Joost www.joost.com (compartir canals de TV)
- eBooks www.ebooks.com (per descarregar llibres)
- SoundClick www.soundclick.com (descàrregues de música per donar-se a conèixer, com MySpace)
- FileFactory www.filefactory.com (per gravar en un disc dur virtual en comptes d'un CD o llapis...)
I parlant de compartir, ja s'ha publicat en anglès la wikipèdia de Google: Knol. Com que Google té per missió «organtizar la inormació mundial» vol competir amb la Wikipedia i crear la seva pròpia enciclopèdia, però mitjançant les aportacions d'usuaris amb comptes personals de Google i inserint publicitat amb AdWords.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada