02 d’abril 2009

Revolució Internet, què està passant? We think...

Bookmark and Share

5 comentaris:

Francesca ha dit...

Hola Jordi,
M’encanta aquest vídeo, el penjaré a la xarxa de Ning que he fet per “acompanyar” als membres d’EBL en la seva aventura comunitària!
M’he fixat que un dels exemples que posa l’autor és el World of Warcraft, un joc al que ha jugat molt el meu fill (ara està amb un altre, li agrada provar versions beta, què vols? ha sortit a sa mare :D), el cas és que justament ahir parlàvem d’aquest nou joc, en el qual no pots fer res si no treballes en equip i vam arribar a la conclusió que tant a les escoles com a les universitats, han d’aprendre d’aquests jocs.
El Jon em deia que els treballs en equip que es plantegen als àmbits educatius són treballs que ES PODEN fer en solitari (i al final és el que s’acostuma a fer, tot i que signi un regiment), mentre que els que proposen aquests jocs NOMÉS es resolen en grup!... no vull allargar-me, però ja pots comptar que jo vaig pensar en el Martínez Aldanondo immediatament... ai que encara tindrem raó nosaltres! :-)
Bon cap de setmana!

jordigraells ha dit...

Doncs, sí, Francesca. Els jocs actuals poden resultar molt eficaços per treballar la part relacional dels nostres fills.

Pel que fa al joc del teu fill, suposo que et refereixes a l'Atmosphere. Hi ha un company que ens en podria parlar, oi Albert?

merce ha dit...

El video es magnific, i el comparteixo totalment. Te l'he agafat pel meu blog, i com veig que no tens els trackbacks activats, aqui tens l'enllaç:

Charles Leadbeater y "We-think"

jordigraells ha dit...

Gràcies, Mercè. He activat els trackbacks per si els tornes a necessitar.

AlbertSierra ha dit...

Jordi i Francesca,

Jo també he vist el vídeo i em sembla que és molt definitori del que està passant. I d'això dels videojocs... doncs com li vaig explicar fa uns dies a en Jordi, els meus nens (5 i 8) no jugaven gaire fins que van descobrir spore que és una delícia, on poden crear les seves criatures i especialment atmosphir on generen de forma molt senzilla els seus propis videojocs i els pugen a la comunitat. I la gent juga als videojocs que ha fet un nen de 5 anys! I ells es dediquen a editar els que han fet altres, si troben que són massa difícils, treuen enemics i posen altres coses... No treballen en col·laboració però per a ells "no compartir" una creació seva ja esdevé una actitud que no entenen, que no té sentit.
I escoles i universitats... és una questió de generacions però també de model d'institució. Hi haurà qui farà el salt però no serà fàcil perquè implica canviar radicalment el model del que és un professor.