No ens cansarem de repetir que la informació de les administracions és un recurs clau per a l'economia del coneixement. La Llei 37/2007 de reutilització de la informació del sector públic fa un esforç per ampliar la transparència dels governs en empènyer les administracions perquè obrin a la ciutadania les seves dades [veraces i de qualitat] urbanístiques, demogràfiques, ambientals... Però al nostre entendre es queda curta en excloure de la seva aplicació els materials de radiodifusió i TV, institucions educatives (escoles, universitats, arxius, biblioteques, centres de recerca...) i institucions culturals (museus, biblioteques, arxius, teatres...).
Amb ocasió del nostre viatge familiar a Londres el mes de juny passat, volíem comentar que un dels museus que més ens van agradar :) va ser l'Imperial War Museum. Doncs bé, el Museu Imperial de la Guerra de Londres fa temps que va començar a oferir al portal Flickr Commons imatges de la I Guerra Mundial perquè les persones, amb el nostre coneixement, puguem contribuir a identificar i descriure (agregant-hi etiquetes o fent-hi comentaris) les fotos públiques del món. Una iniciativa molt lloable sobre la qual desconeixem el nivell d'adhesió o imitació que ha tingut en l'àmbit català i tampoc quina mena d'iniciatives s'estan impulsant des del món de la cultura en general, ja que, com dèiem al començament, ens sembla que podria ser una nova via de generació de projectes i negocis. Com ho veieu?
18 de juliol 2009
Reutilitzant el viatge a Londres del mes passat
Publicat per Família Graells i Roca a 21:03
Temes: innovació - gestió coneixement, viatges, web
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Hola Jordi, aquesta actitud d'obrir el museu a tothom (que em sembla magnífica i "copiable"), potser té a veure amb el fet que la majoria de museus de Londres es consideren del ciutadà i per tant són d'entrada lliure i contribució monetària voluntària...gratis, vaja! És tota una manera de veure la cultura diferent a la que tenim per aquí... malauradament per nosaltres.
Hola Jordi i Francesca, la veritat és que l'Imperial War Museum és una de les institucions modèliques que conec. I mira que és un museu de la Guerra... que si t'ho planteges una mica... però vaja, que saben el que fan i que tenen una voluntat de servei públic de la qual tinc una mica d'enveja, la veritat.
I respecte a les fotos a Flickr Commons hi ha uns quants museus i biblioteques que estan fent aquesta feina esplèndida d'obrir-se al públic. Aquí fins ara jo ho havia provat amb alguna institució i no ha colat per tradicionals, però l'any vinent segur que convenço a un parell d'institucions de fer-ho... El museu de la Pesca de Palamós està fent una cosa similar però a nivell local. I el Mnac ha obert amb el Periodico una web per recollir fotos de la Guerra Civil. En faig un comentari sobre el tema aquí.
I respecte a la llei de reutilització... la TV ho entenc... però arxius, biblioteques i museus???? com és possible que quedin fora? Què es pretenia protegir? No ho entenc de cap manera... I per a nosaltres crec que justament és molt dolent no estar recollits en aquest marc legislatiu que ens ajudaria a pressionar cap a la obertura i la modernització. Ara els més retrògrads que volen mantenir tancats els continguts estan coberts per la llei. No ho puc entendre. O si, però llavors és pitjor.
@AlbertSierra. T'he fet un comentari al magnífic post a què ens remets. Tens tota la raó que deixar fora de l'àmbit d'aplicació els museus, les biblioteques i els arxius, segurament pot acabar aconseguint l'efecte menys desitjat en aquests entorns: la pèrdua precisament de la memòria...
@Francesca. Sí, nosaltres hem tornat amb idees molt 'fresques' pel que fa a la concepció de com haurien de ser els museus del país. Anant amb dos infants de 9 i 11 anys vam poder gaudir de moltes visites museístiques, especialment al Museu d'Història Natural, al de la Ciència i al de la Guerra (:P).
Publica un comentari a l'entrada