Els pastorets de la Joventut de la Faràndula de Sabadell

Avui hem assistit tota la família a la representació matinal de l'obre Els Pastorets, a càrrec de la Joventut de la Faràndula de Sabadell. Un deu per als actors i per a l'organització, però sobretot per la colla de persones que treballen desinteressadament per fer realitat aquesta tradicional obra nadalenca. Si podeu, assistiu-hi i no us perdeu la interpretació de Satanàs (Miquel Roselló) i d'en Jeremies (Arnau Solsona, a la foto). Aquest últim ens ha fet menjar 12 conguitos al primer descans avançant-nos a les 12 campanades. Ha demanat dos voluntaris del públic perquè peixessin els grans de raïm a ell i a la seva muller, i, ves per on, l'Alba s'ha aixecat de la fila i ha pujat a l'escenari. Genial!

A la tradicional improvisació de corrandes que segueixen a les fixades al guió («Això de casar-se està molt ben pensat i sempre acaba en un bon dinar!») han seguit les compostes per a l'edició d'enguany, que han fet acabar amb un «...brindem amb força amb cava català!», com no podia ser altrament.

La versió de l'obra Els pastorets de Josep Maria Folch i Torres la segueixen petits i grans, que feien el mateix quan eren petits. Comentàvem que sempre ens ha sorprès l'estoic i admirable comportament dels actors més secundaris (diables fogainers, homes i dones i infants del poble, verges del temple...); una bona feinada per a uns moments de glòria familiar efímera. També una simbologia mestissa digna dels nostres temps: l'estrella de David, per un costat, l'enaltiment dels productes del porc, per un altre... En fi, tot un món d'evocacions entaforat en un producte teatral que ja forma part del nostre imaginari col·lectiu.