Kosovo independent, uns quants anys després...

Diumenge va tenir lloc un fet que hauria de ser viscut amb naturalitat: Kosovo es va proclamar independent! Els fets que s'han anat esdevenint durant tota la setmana ens ha fet pensar amb dos viatges que vam emprendre fa temps. D'una banda, quan fa 20 anys amb el Pep, la Carme i la Rosa vam visitar el país, que gaudia encara de l'autonomia atorgada pel règim del mariscal Tito. Era concretament l'agost de 1998, veníem d'una trobada internacional de joventut esdevinguda a Zagreb i vam decidir visitar Kosovo i les repúbliques iugoslaves de Crna Gora (Montenegro) i Sèrbia. No he pogut trobar les fotos de la munió de nens desdentats i amistats que hi vam fer a Pristina (llegiu-la esdrúixola com la majoria de termes eslaus de 3 o més síl·labes, i evitareu el mal-d'orelles que causen els periodistes dels noticiaris...) i al santuari ortodox de Pec. Però ens comprometem a publicar-les algun dia (o mes).

D'altra banda, ara fa 15 anys i mig l'amiga Jadranka Vrsalovic ens va convidar a visitar Croàcia com altres cops havíem fet. Aquell, però, havia de ser un viatge molt particular ja que feia pocs mesos que s'havia proclamat independent. I, tal com ja va passar amb Eslovènia però d'una manera molt més salvatge i furibunda, Sèrbia va atacar el novell estat i va esclatar una guerra molt cruenta (en una altra ocasió ens agradaria parlar-ne més extensament). Doncs vet aquí que la Jadranka ens va comunicar que es restablien els vols a Zagreb des d'Alemanya i que amb la Menu ens vam animar a anar-hi. Volíem saber dels nostres amics i companyes croates, però també serbis i kosovars. Va ser del 17 al 25 d'agost de 1992; feia pocs mesos havien bombardejat el parlament croat. Un cop allà vam intentar –finalment amb èxit– que ens lloguessin un cotxe i vam traslladar-nos a Eslavònia (al nord de Croàcia), una de les zones més castigades per la guerra i vigilada atentament per les UNPROFOR (forces de pau de l'ONU). Les imatges parlen per elles mateixes. Vam intentar arribar com més a prop de Vukovar (que estava en mans sèrbies, com la Krajina i altres indrets croats; en només aquesta ciutat havien mort 20.000 persones en l'ocupació) i vam arribar a Nustar, un poblet destruït totalment. Més enllà del darrer check-point, amb els tancs destruïts, hi havia les posicions sèrbies. Aquell front estava tranquil perquè la guerra s'estava traslladant a Bòsnia i més tard els croats recuperarien la Krajina, a sota mateix de Zagreb. La ciutat d'Osijek, amb els edificis protegits per sacs, era aleshores un enclavament envoltat pels serbis. Tot això va ser possible perquè la Jadranka havia estat a tots els fronts sent la traductora de TV3 i TVE i nosaltres ens havíem convertit en corresponsals de guerra indocumentats.

Els balcans és un indret interessantíssim per a tothom amb inquietuds culturals, lingüístiques o socials. Però és també una àrea de fortes confrontacions al llarg de la història (a Kosovo també: batalles èpiques serbis i bosnians contra otomans i turcs el 1389 i el 1448). Esperem que els horrors que Europa va tolerar des del 1991 al 1994 siguin definitivament part de la història.