A la Mola per la canal de l'Abella

Aprofitant encara l'estada a Sabadell del bon amic Enric Rovira, avui hem planejat pujar a la Mola per la canal de les Bruixes. Hem sortit de Sabadell ben d'hora per no trobar el trànsit de vianants que se sol veure a Sant Llorenç, sobretot pel cami dels Monjos o pel camí de Mura al Montcau.

Com que no coneixíem el tros d'on sortia la canal, hem deixat el cotxe al capdamunt del carrer Boixeres en comptes de fer-ho al de la Granera, que és l'indret encertat. Allà hem trobat un parell de mestres de Terrassa (ja ens direu que hi feien dos saballuts 'compartint coneixement' amb dos egarencs! ;-) que iniciaven la pujada pel dret, per anar a trobar el camí que puja cap a can Pobla. Ens han convidat a afegir-nos-hi i hem anat pujant. Pel camí hem trobat restes de carboneres, forns de guix, avencs i moltes rastres de senglars que havien remenat el sotabosc a la recerca d'arrels i bestioles per atipar-se. Hem baixat per la canal de Santa Agnès per vorejar cap al camí de la Soleia i pujar grimpant –gairebé escalant lliure– el tros final de la pujada.

En acabat de l'esmorzar hem anat baixant i el cel seguia força tapat per la boira. Hem fet cap al canal de les Bruixes fins arribar al capdamunt del carrer de la Granera. La recàrrega d'aire sa i d'un paisatge impressionant és un bon motiu per a les sortides dominicals. A més, hi tornarem amb la Menu, l'Alba i el Martí. Els agradarà, segur.