13 d’abril 2009

Més enllà de la reutilització de la informació de la Administració

El proper 21 d'abril, a Donostia-Sant Sebastià, tindré l'oportunitat de parlar de l'experiència en l'ús de les llicències Creative Commons dins l'objectiu de reutilitzar la informació de l'Administració, en la Jornada sobre Reutilització de la Informació Pública i Jurisprudència, organitzada pel CENDOJ del Consell General del Podel Judicial.

Tal com diu el bon amic Alberto Ortiz de Zárate en un post, espero també que la meva aportació –mai millor dit– serveixi al projecte Aporta, per al debat al voltant de l'esborrany del Manual de reutilització que està treballant Red.es. En els propers mesos aquest serà un tema molt rellevant per a les administracions de les comunitats autònomes. Anirà bé, doncs, capbussar-s'hi com més aviat millor.

Què en penseu?

Bookmark and Share

23 comentaris:

Francesca ha dit...

Hola Jordi,

El fet que la Generalitat de Catalunya treballi amb llicències CC és molt important. Quan faig una xerrada a algun dels grups d’integrants d’una de les comunitats virtuals que tenim en marxa, el més delicat de tractar és el tema de la visibilitat del grup... pronunciar la temuda frase “només serem si els altres saben que hi som... i per això hem de penjar la nostra producció en obert, amb les corresponents llicències de propietat intel•lectual”, provoca un allau de preguntes que cada dia em fan més pensar en que la gent NO TE menys fe en les llicències CC que en qualsevol altra... és que donen per fet que, si poden, els robaran la propietat intel•lectual!

Per això ara, més que parlar de COMPARTIR la producció científica, parlo de PUBLICAR-LA. L’únic registre que es considera efectiu (i és irrebatible) és el de la publicació signada dels productes... el primer que publica és el propietari. Si recolzo aquest concepte amb el de la llicència de propietat intel•lectual CC... i amb el fet que institucions com la vostra les fa servir, l’audiència sembla que es tranquil•litza.

No vull allargar-me, però una altre tema que s’ha de treballar moooooolt amb els treballadors de les institucions públiques és el de que els productes intel•lectuals que generen són propietat de la institució per la que estan contractats... i per tant dels ciutadans (de fet, ara que penso, una mínima formació jurídica sobre el tema, l'hauriem de tenir tots... assignatura que ni tan sols s'ofereix en Màsters com el que hem estudiat el Jesús i jo mateixa... curiós, no?).

Com sempre, el desconeixement i la por van agafats de la ma... per això presentacions com aquesta són tan importants, fins que no acabem amb la ignorància social que hi ha sobre el tema, no podrem avançar en el terreny del treball col•laboratiu.

Gràcies per l’esforç, ens ajudes a tots els que volem tirar endavant amb aquests tipus de projectes.

jordi graells ha dit...

Gràcies, Francesca. A propòsit d'aquest tema 'calent' i de lligar la reutilització amb l'ús de les llicències de difusió oberta (com Creative Commons), ahir al vespre el bloc Legalsolo.com va publicar un post amb el text que he presentat en el període "d'informació pública" a què Red.es ha sotmès la proposta de Manual de reulització de la informació del sector públic.

Ismael Peña-López ha dit...

Hola Jordi,

Em demanes comentaris. Aquí va. Un, però de calat (i, espero, rellevant):

Trobo a faltar un aspecte (fonamental?) a la teva presentació, i és el "per a què".

Sembla que l'objectiu de tot el que presentes està resumit en aquesta frase:

"Fomentar el conocimiento público y promover las condiciones para innovar"

Però... innovar... és un objectiu en sí mateix? A mi, com a ciutadà, el que vull és que l'Administració funcioni, i que el Govern governi. Si ho fa innovant o no, no m'és rellevant.

Dit d'altra manera, jo o bé prescindiria de la innovació (innovar per a ser "moderns"?) o bé posaria sobre la taula què n'esperem d'aquesta innovació:
- eficàcia
- eficiència
- transparència
- col·laboració/participació
- co-responsabilitat
- etc.

Yastà :)

Borja Rius ha dit...

cada dia resulta més clau dins de la nostra societat reaprofitar i reutilitzar el coneixement i la informació que d'altres generen.
dins de les aapp públiques aquesta reutilització s'hauria de convertir en gairebé una obligació ja que una de les obligacions d’aquesta és ser eficient amb els recursos públics i limitats dels que es disposen. Així doncs, les administracions haurien de col•laborar i compartir per tal de no reinventar la roda infinitat de cops. En els cas de les administracions locals això es encara més evident, diria jo que en d’altres casos.
A nivell interadministratiu (no entraré en l’intradministratiu, ja que en això no crec q et pugui aportar gaire cosa Jordi) hi ha però algunes barreres fonamentals per a que això no passi. Una és que cadascú es vol apuntar els mèrits d’haver fet una cosa i per tant el que acaba passant és que cadascú dedica recursos a fer una cosa que probablement ja estigui feta o que unn altre estigui fent. Un altre tema és el mercat, les empreses, que estan, evidentment, interessades en facturar el màxim de vegades per a un mateix servei o producte o per el que altres empreses ja han fet. I per últim, i encara que sembli evident, per desconeixement no es reaprofite ni es millora productes desenvolupats des d’altres aapp. En molts casos no sabem el que està fent el vei, i es comença el projecte de 0.

Borja Rius ha dit...

per cert, molt bona idea això de fer un bloc comú de la família on cadascú posi els seus temes.

salut!

jordi graells ha dit...

@ Ismael Peña-López

Per això, te'l demanava, Isma. Poses molt bé el dit a la llaga. Innovar no és un objectiu per ell mateix. És la metodologia que ens ha de permetre ser més transparents, eficaços, compromesos amb la participació i co-responsables; en definitiva, ser una organització més eficient i on la gent se'n senti part més a gust (que també es diu en altres diapos).

Però tot això m'interessa plantejar-ho des d'un enfocament i una terminologia volgudament allunyada de conceptes clàssics la gestió pública i, en canvi, més a prop de coneixement col·lectiu, Administració oberta, suport tecnològic, innovació... I com l'Administració pot obrir a aquesta societat-xarxa el seu coneixement, sense haver de pagar peatges excessius.

jordi graells ha dit...

@ Borja

Ostres, quanta raó que tens. Ens cal un canvi de mentalitat. Per evitar les lluites per la medalla; aprendre a transformar les coses en valor a partir de la col·laboració amb els altres. Ens hi ajudarà el coneixement, que creix imparablement en complexitat...

Pel que fa a les altres dues observacions, aconseguirem que les empreses no ens venguin les mateixes solucions a uns i altres si som capaços de funcionar més en xarxa. L'intercanvi de bones pràctiques ens proveeix de solucions i alternatives a mateixos problemes o a situacions anàlogues que ja han trobat els altres.

Xavier Lasauca i Cisa ha dit...

Jordi, m'ha agradat molt la presentació. Quant a les CC, ja coneixes la meva opinió: per a nosaltres, com a administració pública, seria desitjable que el coneixement que es genera en el sector públic passés directament al domini públic, de manera que es pogués utilitzar sense necessitat de sol·licitar cap mena d’autorització.

Com que considerem que l’ús generalitzat d’aquesta llicència seria una bona resposta a la demanda creixent d’obrir el coneixement que es genera a càrrec de fons públics, hem volgut passar de la teoria a la pràctica i, per això, hem optat per publicar sota aquesta llicència les publicacions de la direcció general de Recerca (butlletí electrònic RECERCAT, revistes 'Ictineus' i 'Coneixement i Societat'), com podreu comprovar si entreu a la URL:

Publicacions d'universitats i recerca

Ismael Peña-López ha dit...

@Jordi

Molt bé, evitem les frases/diapos tòpiques sobre els "per a quès" de manual... però jo crec que valdria la pena aterrar una mica la presentació que es centra, com deia abans, en els "coms"

intento complementar el que deia abans intentant allunyar-ho del discurs típic:

"Open" per a
- eficàcia: open per a copsar les necessitats de la ciutadania, per a possibilitar el co-disseny
- eficiència: veure @Borja, open també per a fer més coses amb les mateixes dades, per a possibilitar múltiples i nous usos a la informació pública
- transparència: open per a possibilitar eines de seguiment i drendiment de comptes ciutadans, segons els seus interessos (i no els de les institucions)
- col·laboració/participació: open per a traspassar part de la responsabilitat al ciutadà, per a acostar-nos a la democràcia/administració participativa
- co-responsabilitat: open per a crear àgores de discussió, per a caminar cap a la democràcia deliberativa
- etc.

(canviar open per la paraula que toqui i s'ajusti al termcat ;)

jordi graells ha dit...

@ Xavier Lasauca. Gràcies per la visió d'aplicació de llicències CC a la DG de Recerca i al butlletí Recercat. Un bon exemple.

@ Ismael Peña-López. El teu plantejament, com et deia, és irrefutable i aclareix més la finalitat del procés d'innovació de serveis. Per poc que pugui inclouré, si et sembla bé, aquesta diapo (de fet, és una Open-presentació, perquè l'he anat construint-millorant a partir dels comentaris i aportacions que m'han fet la gent-xarxa.
Veus bé, doncs, que la inclogui, Isma?

jordi graells ha dit...

@ Ismael Peña-López
Aquesta seria la diapo.

La innovació és el camí que ens ha de portar a OpenGovernment (Governança oberta) amb més

- eficàcia: co-disseny de serveis a partir de la ciutadania

- eficiència: fer més coses amb mateixes dades i nous usos

- transparència: eines de seguiment i rendició de comptes

- col·laboració/participació: per responsabilitzar el ciutadà (democràcia participativa)

- co-responsabilitat: per avançar cap a la democràcia deliberativa

Ana Fernández Mora ha dit...

Hola Jordi,
Recordo, fa anys, haver pagat alguna taxa al Registre de la Propietat Intel·lectual per protegir no sé molt bé que, ja que tenia por que algú em plagiés la meva idea. La veritat és que potser hagués estat millor que algú l’hagués copiat perquè potser així hagués evitat que es quedés dins un calaix.
El que vull dir és que estic totalment d’acord que sempre s’ha citar la font o l’autor de qualsevol obra, document, fotografia, etc... perquè n’és el propietari, però el que és molt positiu és que sota les llicències Creative Commons no hem de tenir cap temor respecte el nostre treball, si el publiquem a Internet el posem a disposició de tothom i generem coneixement.
Per tant les AAPP no poden obviar que existeixen moltes eines per a que tota la informació creada sigui pública, en aquests moments s'està elaborant l'esborrany del “Manual Práctico de Reutilización de Información” així que fora els recels i la desconfiança, i com tu dius: en els propers mesos aquest serà un tema molt rellevant per a les administracions de les comunitats autònomes. Anirà bé, doncs, capbussar-s'hi com més aviat millor. Tens tota la raó J. Graells!
Un exemple molt inspirador al meu blog
http://afm.cataspanglish.com/?p=297

Angel Egea ha dit...

Jordi,

El compartir informació va en contra d'aquella antiga dita que diu que "la informació és poder", i dissortadament, són molts els que, dins de les organitzacions, ja siguin petites o grans, segueixen mantenint aquesta dita com a pauta de comportament. El debat, però, té l'afegit de que estem parlant del coneixement que es genera en el sector públic, i això, en un estat democràtic on les administracions no són més que els aparells burocràtics que han d'executar les decisions d'aquells que han estat escollits democràticament, hauria de suposar que tot el coneixement generat dins el sector públic pogués arribar sense trabes al conjunt dels ciutadans.

Cal, però, canviar moltes mentalitats. A tall d'exemple, no és estranya la situació en què quan una unitat d'una administració rep un informe o document d'una altra unitat de la mateixa administració que li pot ser d'utilitat per elaborar a la seva vegada un altre document, en demanar a la unitat emisora si li pot facilitar el document en suport electrònic tractable (p. ex. tipus word), l'autor del document es mostra molt i molt reticent a facilitar-lo i a que s'utilitzi el seu treball per facilitar la feina d'algú altre de la mateixa organització. Certament que aquí es pot introduir el debat sobre l'autoria i si s'ha o no de citar l'autor del primer informe, però quan estem treballant dins d'una mateixa organització amb l'objectiu de produir un únic producte final de qualitat per part d'una organització pública i per damunt de qui hagi fet la feina. El que importa és, com bé es deia en algun dels comentaris de més amunt, donar un bon servei a la ciutadania.

No hem de menystenir, però, que tota organització es resistent al canvi, que com més gran sigui l'organització major resistència oferirà i que dins del sector públic, i especialment en el que podem denominar administració "pura i dura" (departaments, ministeris...deixant de banda el sector públic empresarial, més obert a la flexibilitat en molts aspectes) la gestió del canvi és encara menys fàcil. Però en la dificultat està el repte!

núria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Núria Vives ha dit...

Crec que anem pel bon camí, Graells, i sovint persones com tu i dinars-debat com el d'ahir ens ajuden a veure-ho més clar.

Si el principal objectiu de l'Administració és servir la ciutadania que és precisament qui la sustenta, com no s'hauria de compartir la informació (amb tota la variada gamma d'usos i coneixements que això suposa) amb tota la societat?

Sort a Donosti i visca les llicències CC! :-P

jordi graells ha dit...

@ Ana Fernández Mora

T'he respost al teu bloc el comentari. M'ha encantat la història del Registre de la Propietat Intel·lectual i de com el que havia de facilitar la difusió de la teva obra va acabar sent la barrera!!! Si et consola, i per ser sincer, també vaig passar per aquesta experiència :) Però que lluny que queda, oi?

@ Àngel Egea

Compartir pràctiques a l'Administració hauria de deixar de ser una anècdota per esdevenir un hàbit. En aquest intent és quan ens adonem de les persones que han evolucionat cap a una manera professional i personal d'actuar en què no poden existir sense buscar encaixar el que saben amb el coneixement dels altres. És innegable que això marca una frontera, que hem de fer al màxim de difusa per aconseguir convèncer tothom de passar cap a la riba on som d'aquest gran riu que hem travessat. I en el meu cas sempre recordaré que vaig tenir un excel·lent company de viatge que, en ser subdirector de l'assessoria jurídica del departament on treballava jo, vam poder tirar endavant experiències que mirades ara en perspectiva veig que van ser del tot trencadores. Això que fèiem, Àngel, era el canvi a l'organització!!!

jordi graells ha dit...

@ Núria Vives

Núria, companya excel·lent del viatge de què parlava amb l'Àngel, tu millor que ningú saps el valor que té compartir el saber. I com hem lluitat perquè sigui una realitat això que ara despunta en forma de reutilització per llei de la informació pública. Benvinguda la reutilització per a les dades i documentació pública i benvingudes les llicències per a la documentació amb drets de propietat intel·lectual!

Marta Estella ha dit...

Sobre la qüestió de la innovació per a què i l'eficàcia, he recordat el projecte Show us a Better Way, del govern britànic: un concurs que va dur a terme l'any passat per seleccionar propostes dels ciutadans que permetessin utilitzar el gavadal de dades que té l'administració per millorar l'educació, la sanitat, etc. En aquest cas es tracta de projectes que desenvolupa el mateix govern, però les administracions poden oferir dades perquè altres (persones, empreses, organitzacions) en generin recursos de valor.

Angel Egea ha dit...

Sí que era canvi organitzatiu el que vam fer, n'estic plenament d'acord, i agraeixo molt la teva consideració. El canvi encara segueix, però hem de tenir molta empenta per fer-lo anar endavant i ens cal molta gent com tu per liderar el canvi. Molta sort a Donosti, i a veure si et veiem per video al YouTube

jordi graells ha dit...

@ Marta Estella

No coneixia el projecte Show us a Better Way del Govern britànic. Si no hi tens inconvenient, l'incorporo a les diapos com a BP per motivar l'ús de la info pública.
Quin grapat d'idees col·lectives que estan sortint en aquest debat!!! Gràcies!

@ Àngel Egea

Oi tant que era el canvi. I, pel que fa a Donosti, ja m'agradaria que el publiquessin a Youtube perquè em sembla que hi haurà debat molt interessant sobre el Manual de RIP i que ens interessa seguir perquè l'haurem d'aplicar aquí. Per cert, Àngel, sobre la base de l'avís legal darrer sobre el qual ens vau assessorar a Justícia, estem preparant-ne un altre que lliga 'reutilització' + llicències CC... per a tota la Generalitat. A veure si ens en sortim! Quan em responguin de la Comissió Europea, t'ho passo també.

Marta Estella ha dit...

@jordigraells
Cap inconvenient, Jordi, tot al contrari. I la presentació m'ha interessat molt. M'he anotat de mirar-me la llei, que desconeixia.

Angel Egea ha dit...

Jordi, i tant que m'interessa, ja m'ho passaràs quan ho tinguis! Repeteixo, molta sort el 21!

Anònim ha dit...

"Avui crearem un Mashup, una manera divertida i original de convertir un producte ranci en una cosa fresca"

Així comença el documental: Un manifest del "remix" emès ahir per TV3 i que podeu veure a

http://www.tv3.cat/videos/1168159

i on el realitzador i activista de la web Brett Gaylor explora la qüestió dels drets d'autor en l'era de la informació repassant el panorama dels mitjans de comunicació del segle XX i trencant la frontera entre usuaris i productors audiovisuals.

Salutacions,

Marc de San Pedro