14 de gener 2010

El jutge Emilio Calatayud a la Generalitat

¿Com s'ho ha fet la comunitat de pràctica de Medi obert de justícia juvenil del programa Compartim per aconseguir portar el conegut jutge de menors Emilio Calatayud a la sala d'actes del CEJFE (Departament de Justícia) de la Generalitat de Catalunya? Misteri... però el cas és que va intervenir ahir dimecres, dins la jornada sobre 'La llei penal de menors 5/2000: 10 anys després: límits i possibilitats'.

L'explicació a un nen de 3 anys que és perillós introduir els dits en un endoll sense causar-li un trauma, la realitat dels menors immigrants tutelats per l'Administració, el rol actual dels pares en els menors... Parla de tot això; amb el seu inconfusible estil peculiar i directe.

Us agrada? Considereu que simplifica molt? Què en penseu?


Bookmark and Share

1 comentari:

Anònim ha dit...

Justícia penal de menors. La menor de les justícies?

[...]

El taller ha comptat amb la participació del jutge de Menors de Granada, Sr. Emilio Calatayud, amb una ponència en la qual ens ha donat la seva peculiar opinió del que representa l’aplicació de la llei.

[...]Sense cap intencionalitat prèvia, ens hem adonat que just el dia del taller, 13 de gener, es compleix el 10è aniversari de la publicació de la llei.

Temps suficient, en què s’han tramitat en el marc de la nova llei prop d’1.000.000 de diligències penals a menors i en què els jutges han dictat més de 180.000 sentències, perquè mereixi aquest aniversari un debat rigorós respecte dels avenços produïts i també dels límits constatats.

Tots els operadors de la justícia juvenil, jutges, fiscals, advocats, tècnics i professionals, cossos de seguretat, famílies, educadors i el conjunt de la societat, procurem desenvolupar les nostres funcions mantenint el no sempre fàcil equilibri entre sanció penal i funció educativa. Aquesta és la innovació que va instaurar la llei i el seu esperit essencial.

Sembla evident que al llarg d’aquest temps la llei ha permès superar el concepte de la retribució (pagar en proporció al delicte) més propi de sistemes penals anteriors, i ens ha conduït a sondejar nous conceptes molt més estimuladors. Avui treballem sobre nous paradigmes: la restauració (del dany produït), la responsabilització (del menor respecte de la seva conducta), la reparació (a la víctima). En definitiva, camins més directes a l’objectiu de la reinserció.

No sembla, però, tan evident que aquests nous paradigmes no estiguin absents de dificultats. Malgrat la bondat de l’objectiu, no sempre els resultats justifiquen l’esforç fet. En ocasions, els recursos disponibles no són suficients o en el cas de ser-ho, no sempre són els adequats.

[...]

Tots els operadors compartim el principi de l’interès màxim del menor instaurat per la Llei 5/2000, però la llei només permet intervenir judicialment amb el menor encausat, no pas amb la família i encara menys amb el seu context social.

Sovint el menor infractor és també un menor desprotegit, desemparat o en risc social i els drets del qual han estat vulnerats. Per tant, serà objecte d’intervencions judicials i administratives simultànies, no sempre degudament coordinades i complementàries. El menor pot ser sancionat educativament perquè no va a escola, però difícilment es pot exigir responsabilitats als pares per no garantir-li l’escolarització i encara menys per fomentar-li l’abstencionisme o fins i tot, la conducta delictiva.

En definitiva, ens preocupa amb freqüència la responsabilitat del menor respecte de les mesures imposades, però no podem abordar la responsabilitat dels pares, educadors i de la societat en general respecte de les necessitats educatives del menor.

Aquestes reflexions i moltes altres les hem pogudes compartir amb el jutge de Menors, Emilio Calatayud, que en el seu discurs desprèn l’entusiasme amb el qual fa la seva feina. Sens dubte, la seva pràctica professional, les seves reflexions i la seva paraula l’han convertit en referència necessària a l’hora de valorar l’actual ordenament jurídic penal de menors. S’ha mostrat un eloqüent comunicador, ferm en les conviccions personals i sincer en les seves afirmacions.

[...]

Francesc Moreno Espinosa a http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gestioconeixement/?p=1474