Ahir va tenir lloc a la sala d'actes de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya el 7è matí d'innovació, a càrrec de Marc López, amb el suggerent títol 'Cap a la governança col·laborativa'. Tot i la sensació de rabiosa actualitat del tema :P, ja fa mesos que Jordi Graells, a proposta de l'EAPC, va programar la sessió per al 2009, com a continuació de les del 2008.
Per l'interès de la matèria, i escalfant motors cap al Personal Democracy Forum de Barcelona, podeu consultar i descarregar-vos la síntesi que hem elaborat per a tots vosaltres i que trobareu al nostre Slideshare.
06 de novembre 2009
Cap a la governança col·laborativa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
9 comentaris:
Sempre i quan la participació ciutadana pugui afectar la decisió final dels polítics. Jo ja no em conform que els polítics decideixin per mi, si puc intervenir en el procés de presa de decissió amb total transparència i traçabilitat.
@Bel Aquest hauria de ser el primer requisit. L'exemple del portal 10DowningStreet a Gran Bretanya és un bon exemple.
només quatre pinzellades sintètiques, sobre la governança col·laborativa:
1. Em va semblar molt interessant el fet que es consideri la necessitat de fer pública, també, la identitat del "participant" no val que l'anonimat de la ciutadania serveixi per manipular la participació
2. Més enllà de que tothom tingui dret a participar cal tenir en compte que hi ha tres tipus de persones: les que volen participar i tenen els mitjans per fer-ho, les que volen participar però no tenen els mitjans per fer-ho i les que no volen participar. Cal garantir el principi d'igualtat, no només en l'accés a la participació sinó en la igualtat de "vot" en la participació..ens imaginem un procés participatiu que afecti als 7 milions de catalans i que només hi puguin participar 30? llavors traslladem la legitimat que sí tenen els polítics a la no legitimat d'uns quants....cal tenir present aquests conceptes o podem perdre el món de vista...
3. Cal que les regles de la participació estiguin clares pel que fa a la seva vinculació a la decisió final, però també cal entendre que no en tot és aplicable el principi de vinculació de la participació ciutadana, en alguns temes la participació ha de ser vinculant però en altres ha de ser de tipus sondeig i fins i tot en algunes cal que sigui informativa.
4. Cal garantir la multicanalitat de la participació ciutadana: que l'escletxa digital encara existeix!!!
Bé, ho deixo aquí, que ja no són quatre pinzellades sintètiques..
Això sí, totalment a favor de que la ciutadania sigui la seva i sigui col·laborador amb la res pública
Salut!!
@Jesús. Sí, el concepte d'identitat cívica és molt suggerent.
Molt interessant també el que planteges sobre l'establiment de les regles de joc per als participants. De moment, el conferenciant constatava que aquestes noves xaxes-associacions que apareixien amb Internet "aporten massa crítica de coneixement que governs i administracions necessiten per governar i administrar".
Potser el que s'ha de revisar també és el concepte "legitimitat"
Jordi, de la síntesi que has penjat a l'Slideshare m'ha interessat molt el concepte d'identitat cívica (en sintonia amb el que ha comentat Jesús Palomar): la ciutadania té dret a participar i les seves aportacions han de ser recollides i tingudes en compte (o no), però s'exigeix a canvi que la identitat de les persones que participen en el procés sigui pública.
També he trobat molt suggerent el tetracàleg que haurien d'assumir els policy makers, que han d'esdevenir transaccionadors, moderadors, representants i interioritzadors del debat.
Com tu molt bé dius, vau poder gaudir d'una sessió francament "escalfadora de motors" del Personal Democracy Forum que tindrà lloc a BCN d'aquí a dues setmanes. Només cal veure la llista de ponents per fer-nos una idea de la magnitud d'aquest l'esdeveniment.
Gràcies @Bel, Jesús, Xavier Lasauca. De fet la identitat cívica crec que hauria d'anar associada amb la legitimitat de què parles, Bel.
Per veure-ho en un pla més pràctic: ¿Creieu que l'Administració hauria de respondre, per exemple, un missatge d'una persona que s'hi adreci via un social media (Twitter, Facebook...) o a través d'un bloc institucional sense identificar-se prou clarament? ¿Què en penseu?
Jo sóc de les que pensa que l’Administració sempre ha de respondre les preguntes o propostes que se li adrecin (nosaltres sempre ho fem!), sigui pels sistemes tradicionals o per un social media, sempre que això sigui possible. Ara bé, també em sembla important que se sàpiga la identitat de qui participa, com va proposar Marc López, perquè si no la sabem es perd legimitat i això fa minvar el valor d'aquesta participació.
Penso que s'ha de "conduir" les persones a la identificació. És un error confondre les participacions en aquests mitjans amb l'anonimat; però això és un aspecte que encara hem d'aprendre en molts casos...
Publica un comentari a l'entrada